L Cor Sasslong à da mustré su te chisc 50 ani na gran atività de mujiga; chësta à nce purtà pro che l se à suvënz spustà per jì a tenì vel’ cunzert, a cianté pra n cuncors o n’ancunteda oradecà. Y dut chësc à purtà pro che l ie veramënter ruvà n pue’ dloncora: dala Talia ai Paejes Tudësc, tla Spania, tla Slovenia, tla Corea dl sud, tl’ Africa dl sud y nsci inant. Ti prim ani ne n’iel nia furnà lonc. I ciantarins fova cuntënc de jì n iede tl Zillertal, per n grum l prim iede, per fé na jita da d’autonn y cianté na bela Santa mëssa a Mayerhofen; chësc dan 47 ani.
Ma bele dan 49 ani iel furnà a Neckarhausen dlongia Stuttgart per festejé i 75 ani dl A.V.S de chël luech. Bel iel ënghe stat a jì al Tegernsee y sun la Zugspitze, a Interlaken tla Svizra, a Gmunden, a Bled y a Oberammergau per ti cialé ai “Passionsspiele”. L prim gran viac de plu dis fova de nuvëmber dl 1985 y ie unì fat a Malta, na pitla ijula tan granda sciche l chemun de Cortina d’Ampëz. Tla zità de La Valletta à i ciantarins pona fat n gran cunzert tla bela catedrela St. John’s. Ti ani do ie l cor ënghe unì nvià a jì a cianté a Tomba di Mereto tl Friul, a Ravenna, a Bologna n ucajion dla “Südtiroler Woche”, a Biella y a Vicenza. N grum de ciantarins se lecorda for mo gën dl bel viac a Tenerife, n viac de 7 dis l ann 1989. Iló iel nce unì fat vel’ cunzert. Y puec ani do iel jit a Praga per tò pert al Cuncors nternaziunel di cores, ulache l Cor Sasslong à arjont l prim plazamënt pra n cuncors de ëi. L fova l ann 1991 y pudëi sténtlëuta tl gran Hotel Forum ie stat per i ciantarins bën n’ atrazion. Per jì tla bela zità de Praga bastovel mé furné ju cun l lift y po’ foven bele pra la stazion dla metropolitana.
De viac jiven suvënz d’autonn y nsci ie i ciantarins ënghe ruvei a Barcelona, Tossa de Mar, Lloret de Mar y Blanes. Suvënz se rejoni mo danter ëi de Barcelona, zità che ti à plajù a duc. Datrai à l cor ënghe mé fat n viac de doi dis, ulache i ciantarins tulova pea la fenans y la cumpanies. Drët bel iel stat a jì al Bodensee sun la ijula Mainau y a Ravensburg. N auter iede iel furnà tl Kleinwalsertal. Scialdi bel ie stat l viac de doi dis tla Toscana, jan a Firenze, Montecatini Terme tl Hotel Francia & Quirinale y a Lucca. Viages de un n di nen iel unì fat n grum, per jì a vijité zeche o ënghe mé per jì da mont su.
N ucajion de si jubileum di 25 ani ie i ciantarins furnei cun la curiera a Berlin, che ie for na bela zità; l fova 8 ani do la giaurida dl mur. A Berlin iel propi scialdi da udëi y tla catedrela St. Hedwig ai pudù cianté vel’ ciantia. L cunzert ie pona unì fat tla dlieja de Neuruppin. L ann 1999 à purtà l cor a Wernigerode tl zona dl Harz, al didancuei tla region dl Sachsen-Anhalt, na blòta zità 30 de 35.000 abitanc. Iló à l cor tëut pert al “Internationaler Johannes Brahms Chorwettbewerb” y l à venciù n diplom d’or. Te chësta ucajion iel unì tëut su cuntat cun n cor d’ ëiles de Riga. Y tan bel che l ann do, l ann 2000, iel furnà a Riga y Ventspils, ulache i cores se à urtà y à fat nce doi cunzerc. L medemo ann iel mo jit a Linz a tenì n cunzert tla dlieja dla Ursulines. L fova ai 11 de nuvëmber dl 2000, l di ulache ti Paejes Tudësc scumëncia l Carnescià. Te chëla ucajion à l presidënt da ntlëuta Emmerich Senoner pudù fé na ntervista dal vif per la televijion ORF.
Dai 19 ai 27 de utober dl 2002 à l Cor Sasslong tëut pert ala segonda Olimpiada di cores a Busan tla Corea dl sud; n viac che deguni ne se desmincerà plu. N viac lonch, ma rich de mprescions. Doi ani do iel pona jit a Bremen, for ala Olimpiada di cores. Ai 15 de dezëmber dl 2004 ie i ciantarins furnei cun la ferata a Roma per jì a purté dant tla sala Nervi tl Vatican cianties da Nadel al Papa de ntlëuta Giovanni Paolo II, Papa Wojtyla. N cumpani de S. Cristina dutor Ludi Demetz de Soplajes à nvià l cor l ann 2006 a jì a cianté a Türnitz tl Niederösterreich. N chëla ucajion iel nce tlamà tl luech de pelegrinaje Mariazell. Plu iedesc ie l Cor Sasslong unì nvià da Karl Lermer de Minca a jì a cianté pra l “cianté d’avënt” a Minca y a Viena.
I viages tla Slovenia, a Graz, a Dresden, a Potsdam, sun l Wörthersee sarà for ti lecorc di ciantarins. Dl viac lonch tl’Africa dl sud cunterà Christian Plancker te n auter articul de chësc cudejel. Drët garatedes y beles ie nce states l’ancuntedes cun d’autri cores sciche cun l cor de Maikammer, de Goddelsheim, de Weil der Stadt, de Neuburg an der Donau y d’autri.
L cor ie jit da d’ëi a cianté y ëi te Gherdëina. Dan sies ani à l cor fat pea pra l Festival di Cores a Krakau tla Polonia. Te chëla ucajion à i ciantarins pudù ti cialé ala bela dlieja sota tiera de Wieliczka. N à udù ënghe zeche manco de bel, l ciamp de cunzentramënt de Auschwitz-Birkenau che à fat gran mprescion. Chësc ie stat per ntant dessegur un di ultimi gran viages. Purtruep iel stat i bur ani dla pandemia, l 2020 y l 2021, ulache l’atività dl cor se à ënghe n pue’ fermà. Cie che ie l bel de chisc viages ie la cumpania, l sté deberieda cun d’autra persones y sambën ënghe l cunëscer d’autri luesc dl’Europa y dl mond.
Speron de n pudëi fé tosc inò n bel!
Cor Sasslong